A Cabassers tenim una sort relativa. Celebrem la Festa Major per Sant Blai, el 3 de febrer. Quan el fred, la quietud i l’ensopiment de l’hivern ja pesa, la Festa Major ens fa revifar, sortir de casa i donar-nos caliu els uns als altres. Els blaiets, la processó, la missa, el goig cantat a Sant Blai, l’orquestra i la taula ben parada a casa, fan de la Festa Major una festa amb ànima.
Ara bé, la contrapartida a aquest fet, és no tenir Festa Major a l’estiu, quan el bon temps i les vacances omplen el poble. Per compensar-ho d’alguna manera, des de ja fa uns anys, les associacions són les qui – dissabte rere dissabte – organitzen una festa d’estiu a la pista.
Aquestes festes, però, comencen sense preàmbul a les vuit del vespre prement el botó de PLAY i acaben amb un POWER OFF definitiu i fins la setmana següent.
Són festes temàtiques, divertides, en les que cada associació hi posa un accent per diferenciar-se una mica les unes de les altres i fer una bona assistència que, efectivament, s’aconsegueix, gràcies a les juntes, els associats i, especialment, l’audiència.
Ara bé, són festes repetitives perquè – amb poca possibilitat de variació – segueixen sempre el mateix format i no estan sustentades per un motiu tradicional ni transcendent que les avali. Malgrat la inventiva, l’esforç i el passar-ho bé que es demostra cada any, són festes amb poca ànima.
Això que vull dir s’entén molt bé si comparem les festes de la pista amb tres festes d’estiu assenyalades que celebrem a Cabassers: la Mare de Déu de la Foia (5 d’agost), l’Assumpció o Mare de Déu d’Agost (15 d’agost) i Sant Roc (16 d’agost).
Totes tres són festes marcades al calendari. I totes tres, un cop han passat, s’esperen a que tornin a arribar. En els tres casos, fent el de sempre – potser aplegant menys gent cada any – continuen mantenint el seu esperit i el seu sentit. Són festes que tenen ànima, generen complicitat i comunió, se celebren al carrer i després a les cases.
La reflexió que llenço a l’aire és: què passaria si dediquéssim un temps i una atenció a fer més boniques, més festives i més populars aquestes tres festes assenyalades d’estiu, tal i com ho fem amb les de la pista?
Només de pensar-hi uns segons em venen al cap idees com un petit cercavila, un ball tradicional ballat amb la vestimenta oportuna, tenir l’acompanyament d’una cobla o d’una banda, entre tantes altres possibilitats capaces d’apel·lar al sentit profund d’aquestes festes de la Mare de Déu de la Foia, la Mare de Déu d’agost i Sant Roc que, a banda del fet religiós, no és el del lluïment personal ni el del consum perquè sí sinó el sentit d’arrelament i pertinença.
